A finals de juliol, Josep Martí Blanch va publicar a El Periódico un molt al·ludit article titulat La tardor catalana en què detallava alguns suposats plans de l’independentisme pel 2-O1.
La tardor catalana feia referència, és clar, a La Primavera Àrab, ja que, segons Martí Blanch, això és el que es viurà a Catalunya d’aquí unes quantes setmanes. En resum, l’autor explicava que el Govern de la Generalitat ja treballa amb la idea que el referèndum no es podrà celebrar i, per tant, ha dissenyat un pla de resposta que consistiria a tancar-se al costat de tots els diputats afins al Parlament i cridar els catalans independentistes a envoltar indefinidament la cambra catalana, en un acte de mobilització popular comparable al de la plaça Tahrir d’El Caire.
Les conseqüències serien òbvies: impactants imatges televisives de desenes de milers de persones (“el poble de Catalunya”) dormint al ras per donar suport als líders independentistes en la seva èpica defensa de l’últim baluard de les llibertats de Catalunya. Imatges que, arribades als mitjans internacionals, avergonyirien el govern espanyol fins al punt de obligar-lo a negociar una sortida al conflicte català.
Si incloc aquest suposat pla B en aquesta secció del blog és per la seva apocalíptica grandiositat, ambiciosa fins al punt de semblar-me irrealitzable. L’independentisme social respon molt bé a crides puntuals a la manifestació, però no em sembla que estigui disposat (ni preparat) per a una mobilització d’envergadura pre-revolucionària com la que dibuixa aquest pla. El cessat conseller Jordi Baiget va declarar (en l’entrevista que li va costar la cadira) que “pensar que farem un grau de mobilitzacions majoritàries i permanents és no conèixer el país”. I el periodista Albert Soler, al Diari de Girona, la va clavar quan va escriure: “No és que a els catalans siguem més covards ni més garrepes que altres pobles que han guanyat revolucions. És que, senzillament, vivim bé. Una revolució pot triomfar si la majoria del poble viu sota mínims”.
Pensem que l’1-O cau en diumenge i que l’endemà caldrà anar a treballar.
1 http://www.elperiodico.com/es/opinion/20170620/otono-catalan-estrategia-proceso-soberanista-articulo-josep-marti-blanch-6117609
2 http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1184483-anar-a-preso-ho-aguantaria-pero-no-que-vagin-contra-el-patrimoni.html
3 http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/01/03/anirem-dormir/821972.html