Engego aquest blog exactament a dos mesos del (teòricament) primer dia de Catalunya com a Estat independent1, amb la idea de relatar aquestes setmanes decisives del procés des del punt de vista d’un català que no està d’acord amb la independència.
Quan es va iniciar el procés, per allà pel 2012, ja vaig obrir un altre blog2 amb la intenció d’opinar sobre els esdeveniments. Vaig acabar deixant-ho quan em vaig adonar que el procés avançava amb una lentitud tan exasperant que el blog acabaria fent voltes als mateixos temes sine die. No obstant això, la recent precipitació dels esdeveniments m’ha decidit a reprendre la meva proposta.
En aquella primera ocasió vaig triar expressar-me en català perquè la meva idea era dirigir-me al públic de Catalunya. Volia demostrar als meus veïns que no ser independentista no vol dir ser un furibund nacionalista espanyol que es nega a parlar en català i combat qualsevol mostra cultural en aquesta llengua. No obstant això, aquesta vegada he decidit fer servir tant el català com el castellà perquè vull fer accessible la meva opinió al lector de la resta d’Espanya. Em ve de gust explicar que a Catalunya no tothom desitja la independència ni creu que cal triar entre ser català o espanyol. De fet, si ens atenim als resultats de les eleccions al Parlament i les últimes enquestes del CEO3, només una minoria pensa així (però una minoria que té majoria al Parlament català per coses de la màgia del sistema electoral).
No sé si aquest bloc tindrà molt o poc públic (crec que més aviat serà el segon), però sento que he de deixar la meva opinió plasmada públicament a la xarxa, com modestíssim testimoni d’aquests dies tan intensos que estem vivint a Catalunya.
1 http://www.elperiodico.com/es/politica/20170704/presentacion-ley-referendum-grupos-parlamentarios-6146060
2 http://unaltrecatala.blogspot.com
3 http://www.elperiodico.com/es/politica/20170721/encuesta-independencia-cataluna-ceo-julio-2017-6181839