Preguntat pel referèndum de l’1-O, Jordi Turull (conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat) va dir ahir en roda de premsa: “El determinant és que els ciutadans de Catalunya l’u d’octubre acudeixin a les urnes i es comportin com a ciutadans i no com a súbdits “. I va afegir: “La gent és demòcrata, la gent no voldrà quedar-se a casa com uns súbdits”1.
No hi ha molt més que afegir. No recordo que mai abans s’hagi titllat de poc demòcrata i de “súbdit” (que suposo que per a Turull és una cosa molt lletja) als que, per les raons que sigui, trien exercir el seu dret a l’abstenció. Ni que se’ls pugui considerar menys ciutadan per això. ¿Declaracions com aquestes atreauran més gent als (hipotètics) col·legis electorals de l’1-O? Diria que més aviat al contrari. Crec que l’únic que fan es aprofundir en la divisió social que ja es palpa a Catalunya, en la qual uns són els lliures i demòcrates i els altres som els esbirros d’un règim totalitari.
Si tant preocupa la participació als organitzadors del referèndum de l’1-O, una solució podria ser instaurar el vot obligatori: encara hi són a temps, és perfectament democràtic i donaria a l’abstenció molt més valor.