L’aprovació de la Llei del Referèndum el passat dimecres (i, l’endemà, la de Transitoriedad Jurídica) ha suposat l’impacte inicial del xoc del trens. Quina sensació tinc a hores d’ara? Doncs que, malgrat que els independentistes han imposat la seva superioritat en escons, la victòria no ha estat tan lluïda com pretenien. No tinc la sensació d’haver viscut un moment històric, sinó un dia d’esgotadora bronca al Parlament, amb els dos bàndols recorrent a tot tipus de martingales parlamentàries per accelerar el procés d’aprovació (els independentistes) o per retardar-lo (els no independentistes). La votació final de la Llei del Referèndum, ja de matinada i en un Parlament mig buit, va requerir el cant d’Els Segadors per part de l’independentisme per donar una mica de presència històrica a una jornada caòtica. Segurament no va ser el que ningú esperava per a un dia tan transcendent, la qual cosa no deixa de resultar sorprenent tenint en compte que “El món ens mira”.