Sóc unionista. Per a qui no ho sàpiga, unionista és el terme que fan servir els mitjans independentistes de Catalunya per referir-se als que no som independentistes. És una paraula bastant recent: segons sembla, una de les seves primeres aparicions va ser l’any 2009, en què un informe del Cercle d’Estudis Sobiranistes classificava tres tipologies de catalans: independentistes, unionistes i indecisos1.
Fins l’aparició dels unionistes, existia una certa inconcreció en els mitjans independentistes a l’hora de com anomenar les persones i partits del bàndol contrari. Unes vegades els anomenaven directament així: no independentistes, encara que suposo que qualificar a un grup simplement com la negació del seu contrari no tenia entitat. També s’havia fet servir constitucionalistes (sobretot aplicat a partits polítics), que sona massa a fred terme jurídic. I també es van usar federalistes i autonomistes, paraules que a mi em sonen estranyes aplicades fora del món de la política de partits. M’imagino que unionista, lluny de ser un terme ideal, era prou nou, breu i clar per fer la seva funció sense resultar connotat.
Sembla, però, que fins i tot un terme tan esforçadament neutral com aquest comença a estar sota sospita. No fa gaire, la sectorial de psicòlegs independentistes de l’ANC va fer circular un informe on qüestionaven el seu ús (i al qual em vaig referir ja en una entrada anterior)2. Sent un préstec de l’anglès unionist, és un terme que trobaven massa lligat al conflicte de l’Ulster. Desaconsellaven el seu ús perquè tenia una càrrega negativa que podia espantar els indecisos i afectar la imatge pacífica de la qual l’independentisme ha fet bandera. Recomanaven alternatives com immobilista o dependentista.
A part que no crec que aquesta proposta arribi a quallar (com a mínim fora del seu blog)3, recordo llegir la notícia i preguntar-me si, amb l’ús, aquestes dues paraules no acabarien adquirint també un matís ofensiu, negatiu o despectiu. Els unionistes no fem servir aquesta paraula per referir-nos a nosaltres mateixos. Només els independentistes ens diuen unionistes: és un terme que únicament ha quallat entre l’independentisme, i en particular en la política i els mitjans de comunicació. Rarament un polític del PSC, del PP, de Ciutadans o (algun) de Podem/CSQEP es referirà a si mateix com unionista: triarà “no independentista” la majoria de les vegades.
Per això em pregunto: per què no ha pogut l’independentisme trobar una expressió que designi als seus contraris i que sigui acceptada per tots dos bàndols, com ho és, precisament, independentista?
1 https://www.elcritic.cat/blogs/rogerpala/2017/06/26/contra-el-concepte-unionista/
2 http://www.lavanguardia.com/politica/20170626/423699477059/informe-anc-moderar-lenguaje-dependentistas.html
3 http://psicolegs.assemblea.cat/blog/