teories i rumors

Teories i rumors (iii)

Avui El Confidencial ha publicat una entrevista amb un ministre no identificat del govern Rajoy¹. Quan l’entrevistat és una veu anònima les reserves són inevitables, però com que en aquest blog pretenc col·leccionar les teories i rumors que circulen sobre l’1-O, m’agradaria esmentar la que ofereix el misteriós ministre: afirma témer un últim acte de força dels independentistes just abans de l’1-O, amb el que buscarien extremar la resposta del Govern. Com a exemples, posa una acampada massiva a la plaça de Catalunya de Barcelona o l’ocupació del Parlament.

No descarto una acampada a la plaça de Catalunya, però a no em sembla molt probable una maniobra com la d’ocupar el Parlament. No per falta de ganes o organització de l’independentisme, sinó perquè una de les obsessions del Govern és que el referèndum es pugui celebrar en condicions “normals” i “homologables internacionalment”², i una acció d’aquest tipus distorsionaria la imatge de normalitat que es pretén transmetre.

Una altra cosa seria, és clar si el Govern impedís la celebració del referèndum d’una manera infranquejable per a l’independentisme. Per a aquest cas segur que hi ha ja preparades accions de protesta molt mediàtiques i pensades per vorejar la rebel·lia, almenys en aparença.

1 https://blogs.elconfidencial.com/espana/mientras-tanto/2017-08-31/confesiones-cataluna-independencia-parlament-choque-de-trenes-garcia-margallo-gobierno-inhabilitacion-burguesia-catalana-ciu_1436308/

2 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/munte-es-imprescindible-que-el-referendum-sigui-vinculant-homologable-a-ulls-de-la-comunitat-internacional/video/5622347/

Teories i rumors (ii)

Façana del Parlament de Catalunya (foto: Wikipedia).

A finals de juliol, Josep Martí Blanch va publicar a El Periódico un molt al·ludit article titulat La tardor catalana en què detallava alguns suposats plans de l’independentisme pel 2-O¹.

La tardor catalana feia referència, és clar, a La Primavera Àrab, ja que, segons Martí Blanch, això és el que es viurà a Catalunya d’aquí unes quantes setmanes. En resum, l’autor explicava que el Govern de la Generalitat ja treballa amb la idea que el referèndum no es podrà celebrar i, per tant, ha dissenyat un pla de resposta que consistiria a tancar-se al costat de tots els diputats afins al Parlament i cridar els catalans independentistes a envoltar indefinidament la cambra catalana, en un acte de mobilització popular comparable al de la plaça Tahrir d’El Caire.

Les conseqüències serien òbvies: impactants imatges televisives de desenes de milers de persones (“el poble de Catalunya”) dormint al ras per donar suport als líders independentistes en la seva èpica defensa de l’últim baluard de les llibertats de Catalunya. Imatges que, arribades als mitjans internacionals, avergonyirien el govern espanyol fins al punt de obligar-lo a negociar una sortida al conflicte català.

Si incloc aquest suposat pla B en aquesta secció del blog és per la seva apocalíptica grandiositat, ambiciosa fins al punt de semblar-me irrealitzable. L’independentisme social respon molt bé a crides puntuals a la manifestació, però no em sembla que estigui disposat (ni preparat) per a una mobilització d’envergadura pre-revolucionària com la que dibuixa aquest pla. El cessat conseller Jordi Baiget va declarar (en l’entrevista que li va costar la cadira) que “pensar que farem un grau de mobilitzacions majoritàries i permanents és no conèixer el país”. I el periodista Albert Soler, al Diari de Girona, la va clavar quan va escriure: “No és que a els catalans siguem més covards ni més garrepes que altres pobles que han guanyat revolucions. És que, senzillament, vivim bé. Una revolució pot triomfar si la majoria del poble viu sota mínims”.

Pensem que l’1-O cau en diumenge i que l’endemà caldrà anar a treballar.

1 http://www.elperiodico.com/es/opinion/20170620/otono-catalan-estrategia-proceso-soberanista-articulo-josep-marti-blanch-6117609
2 http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1184483-anar-a-preso-ho-aguantaria-pero-no-que-vagin-contra-el-patrimoni.html
3 http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/01/03/anirem-dormir/821972.html

Teories i rumors (i)

La majoria de consulats a Barcelona estan allotjats en pisos, com el d’Estonia a avinguda Diagonal (foto: Google Maps).

Amb el tren del procés encarrilat ja cap a una col·lisió final d’aires èpics, les teories i rumors sobre què passarà augmenten en intensitat i gosadia. Alguns resulten tan pintorescos que no em puc estar d’anar ressenyant-los en aquesta nova secció del blog.

Començaré per un rumor recent, llançat a l’arena mediàtica per Jordi Manyà de l’ANC, que sembla tret d’una novel·la d’espies de John LeCarré: resulta que les 8000 urnes necessàries per al referèndum estan ja comprades i custodiades en l’ambaixada d’un país que simpatitza amb la independència. Una bona jugada de Puigdemont, ja que, sent una ambaixada territori del país que representa, la policia espanyola no podrà entrar a requisar-les sense provocar un greu incident internacional.

El fet que Manyà digués “ambaixada” em fa pensar que, o bé la Generalitat ha tingut la sang freda d’emmagatzemar les urnes a Madrid o bé ha confós “ambaixada” i “consolat” (o bé pretén que se li giri feina a l’Estat obligant-lo a acordonar totes les ambaixades i consolats estrangers la vigília de l’1-O, a Madrid i Barcelona). Ara bé, jo em pregunto: quin volum ocupen 8000 urnes? Basant-me en les urnes que hi ha a la venda per internet, he calculat que totes deuen ocupar uns 700 m3. Tenint en compte que un habitatge normal de 60m2 disposa d’uns 180m3 de volum (totalment buit i sense parets divisòries), la Generalitat ha hagut de demanar ajut a una ambaixada / consolat amb un soterrani ben espaiós.

Amb tot, em sembla un rumor de primera, molt novel·lesc i dels que donaran color a la literatura futura sobre els fets d’octubre del 2017.

1 http://www.eltriangle.eu/es/notices/2017/08/las-urnas-estan-escondidas-en-un-consulado-asegura-un-dirigente-de-la-anc-8560.php